La persona darrere l’estudi
Margarita Ponce
Ballarina, concertista de castanyoles i professora. Una vida dedicada a la dansa, dels escenaris d’Europa a les aules de Sant Celoni.
Trajectòria
De l’escenari del Liceu a la sala d’assaig
La Margarita va començar a ballar gairebé per casualitat: el seu metge li va recomanar fer dansa per obrir-li la gana. Dos anys més tard ja trepitjava l’escenari del Gran Teatre del Liceu, on va ballar fins als 17 anys.
Aleshores va fer el salt a París com a primera ballarina de la companyia Danses Nacionals d’Espanya, amb la qual va actuar en alguns dels teatres més importants d’Europa. Paral·lelament, va completar la seva formació acadèmica a l’Institut del Teatre, on també es va titular com a professora de castanyoles, modificant, ampliant i millorant el mètode d’escriptura existent.
1958
Neix a Barcelona.
1967
Comença a estudiar dansa als 9 anys, per consell del seu metge, que volia que li obrís la gana.
1969
Amb només 11 anys, debuta com a ballarina al Gran Teatre del Liceu.
1975
Als 17 anys és nomenada primera ballarina de la companyia Danses Nacionals d’Espanya, dirigida per Rafael i Manolita Aguilar, a París.
1976
Obté la Llicenciatura en Dansa a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de l’Institut del Teatre, i el títol de professora de castanyoles.
1978
Funda a Sant Celoni l’estudi de dansa que porta el seu nom.
Música
Concertista de castanyoles
Ha actuat com a concertista en diverses ocasions amb el Quartet de Cambra Joan Massià, de la Xarxa de Música Clàssica de la Generalitat de Catalunya.
També ha estat solista del Curs Internacional de Música de Vilaller, de la Formació de Cambra Almodis, de la Coral Sant Jordi, de l’Orquestra Municipal de Mollet, de l’Orquestra Baix Montseny i de La Fàbrica del Lied.
Memòria
Compromesa amb la història del ballet
És membre de LiceXballet, l’associació d’exballarins del Gran Teatre del Liceu, i col·labora en la recerca històrica del Ballet del Liceu impulsada pel Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.
Però si li preguntes què la fa més feliç, la resposta és senzilla: tenir cura de la seva família i gaudir, cada dia, treballant amb les seves alumnes.
La dansa és una devoció i fer la barra, la seva pregària.
Vols venir a ballar?
Truca’ns o escriu-nos. T’explicarem com funcionen les classes i quin nivell s’adapta millor a tu o als teus fills.